Si cerquem la paraula “mestre” a l’IEC trobarem diverses definicions. A mi, però, m’agrada la que em va explicar un gran mestre farà cosa de 3 anys, en una escola d’adults. En Jordi em va dir: el mestre és un artesà de l’aprenentatge. Per Noemí Royes Rodríguez, directora pedagògica de l’associació santcugantenca Edbuilding.org, pedagoga i formadora de mestres i famílies. Aquesta definició m’agrada per 3 motius: 1. Reconeix la docència com un art més enllà de l’etapa educativa en la que s’hi desenvolupa. 2. Posa en valor l’essència, l’ànima i l’autenticitat dels qui ens hi dediquem. 3. Parla d’ensenyar i aprendre com quelcom “artesà”, és a dir, fet amb amor, únic i irrepetible! Ho dic en veu alta i ho reclamo també per 3 motius: 1. Perquè sóc filla de mestra. 2. Perquè des d’[ED]Building compartim converses i mirades amb tota la comunitat educativa: mestres i també mares, pares, àvies, avis, tiet(e)s, tutor(e)s, monitor(e)s, vetllador(e)s, entrenador(e)s, cuiner(e)s, conserges, personal d’administració i un llarg etcètera que inclou a tot(e)s i cadascun(a) de nosaltres. 3. Perquè estic convençuda que només podrem viure en una societat sana i en benestar si es garanteix l’accés a una educació de qualitat i això només serà possible si cuidem i respectem els i les nostres mestres. Així doncs, us llenço una proposta pràctica, que podem dur a terme qualsevol de nosaltres independentment de l’edat, la professió, el temps disponible o si teniu o no descendència. En uns dies encetem un nou any (sí, em refereixo al mes de setembre, però la unitat de mesura en el món educatiu té a veure amb els cursos escolars més enllà del 31 de desembre) i tenim una nova i increïble oportunitat a tocar! Reprenem allò dels propòsits d’any nou? Sí, allò “típic” que fem cada any tot just abans de les campanades (aniré a dormir més d’hora, m’apuntaré al gimnàs, aniré caminant a la feina, etc). Però aquest cop, conjurem-nos i compartim un propòsit comú: fem pinya i acompanyem-nos al llarg i ample camí de la vida, de l’aprenentatge. Sense suspicàcies, amb companyerisme. Sense desconfiança, apostant per un projecte compartit. Sabent que tots i cadascun de nosaltres tenim una gran responsabilitat vers els infants i joves que pugen. I quan escric tots, no s’hi val mirar al costat ni tampoc enrere. Mestres, confiem en vosaltres, sabem que al llarg del curs trobarem punts de connexió i potser algunes discrepàncies però anem a una. Fem-ho junts! I si en algun moment dubtem, preguntem-nos: mestre s’hi neix o s’hi fa? Per un any nou ple d’aprenentatges! Enllaç a la revista Sant Cugat Magazine: https://issuu.com/isantcugat/docs/sant_cugat_magazine_37_setembre_201 ![]()
0 Comentarios
Tu comentario se publicará después de su aprobación.
Deja una respuesta. |
Arxius
Agosto 2020
Paraules clau
Todo
|